# MCP (Model Context Protocol)

> Què és MCP, el Model Context Protocol: l’estàndard obert que connecta assistents d’IA amb les teves eines i dades. Com funciona i exemples d’ús.

URL: https://gradual.pro/ca/glossari/mcp

Actualitzat: 2026-09-29

**MCP (Model Context Protocol)**: MCP (Model Context Protocol) és un estàndard obert, presentat per Anthropic el novembre del 2024, que defineix com un assistent o agent d’IA es connecta a eines i fonts de dades externes, com un CRM, una base de dades o Google Drive, amb una interfície comuna.

MCP, sigles de Model Context Protocol, és un estàndard obert per connectar models d’IA amb eines i dades. Anthropic el va publicar el novembre del 2024 i en pocs mesos el van adoptar altres proveïdors de models, editors de codi i plataformes d’automatització. Se sol comparar amb un port USB-C: un únic connector per endollar l’assistent a qualsevol sistema que tingui un servidor MCP.

## Quin problema resol MCP?

Un model de llenguatge només sap el que va aprendre en el seu entrenament. Perquè sigui útil en una empresa necessita llegir les teves dades i actuar a les teves eines: consultar una comanda, buscar un contracte o crear una tasca.

Abans de MCP, cada connexió es programava a mà i per a cada assistent. Connectar tres assistents amb cinc eines suposava fins a quinze integracions diferents. Amb MCP, cada eina publica un servidor una vegada i qualsevol assistent compatible el pot fer servir.

## Com funciona MCP?

MCP té dos costats:

- **Client MCP**: l’aplicació on viu l’assistent. Per exemple, Claude Desktop, un editor de codi o un agent que has construït tu.
- **Servidor MCP**: un petit programa que dona accés a un sistema concret (el teu CRM, una base de dades, el correu, un repositori de documents).

El servidor declara què ofereix, amb tres tipus d’elements:

- **Eines** (*tools*): accions que el model pot executar, com "crear contacte" o "buscar factura".
- **Recursos** (*resources*): dades que el model pot llegir, com un document o un registre.
- **Prompts**: plantilles d’instruccions preparades per a tasques freqüents.

Quan li demanes alguna cosa a l’assistent, el model veu la llista d’eines disponibles, tria l’adequada i el client l’executa a través del servidor. El resultat torna al model, que decideix si necessita un altre pas.

## Per a què l’utilitza una empresa?

MCP interessa sobretot en dues situacions.

**Donar al teu equip un assistent connectat.** Amb els servidors MCP adequats, una persona pot preguntar a l’assistent "quins clients de València no han comprat aquest trimestre?" i l’assistent consulta el CRM en lloc d’inventar-se la resposta.

**Construir agents que es puguin mantenir.** Si un [agent d’IA](/ca/glossari/agent-ia) fa servir MCP per accedir als teus sistemes, canviar de model (de GPT a Claude o a Gemini) no obliga a refer les integracions. I quan afegeixes una eina nova, n’hi ha prou de connectar-ne el servidor.

Moltes aplicacions conegudes ja publiquen servidors MCP oficials o mantinguts per la comunitat: gestors de projectes, bases de dades, eines de disseny, repositoris de codi o suites d’ofimàtica. Per a programes interns o poc comuns, com un ERP sectorial, cal desenvolupar el servidor a mida.

## Exemple: una assessoria amb un assistent connectat

Imagina una assessoria de 15 persones. Els gestors perden temps buscant en quin estat és l’expedient de cada client, repartit entre el programa de gestió, el correu i una carpeta compartida.

L’assessoria munta un servidor MCP que dona accés de només lectura al seu programa de gestió i un altre per a la carpeta de documents. Els connecta a l’assistent d’IA que ja fa servir l’equip. A partir d’aquí, un gestor pot preguntar "què li falta a aquest client per presentar el trimestre?" i l’assistent creua les dades del programa amb els documents rebuts i retorna la llista del que és pendent.

Com que els permisos són de només lectura, l’assistent no pot modificar res. Si més endavant volen que redacti i enviï el correu de reclamació, s’afegeix aquesta eina amb confirmació humana abans de cada enviament.

## Riscos i bones pràctiques

Un servidor MCP dona al model accés real als teus sistemes, així que convé tractar-lo com un empleat nou:

- Instal·la només servidors de fonts fiables i revisa quins permisos demanen.
- Dona l’accés mínim: només lectura quan sigui suficient.
- Exigeix confirmació abans d’accions que esborren, paguen o envien alguna cosa a clients.
- Registra quines eines fa servir l’agent i amb quines dades.

Si vols connectar les teves eines a un assistent o construir agents sobre MCP, ho fem dins del nostre servei d’[agents d’IA per a empreses](/ca/serveis/agents-ia). Quan el sistema no té servidor disponible, el desenvolupem com a part d’un projecte de [programari a mida](/ca/serveis/desenvolupament-programari-a-mida).

## Preguntes freqüents

### MCP només funciona amb Claude?

No. Anthropic el va presentar, però és un estàndard obert. Avui l’admeten assistents i eines de diversos proveïdors, entre ells OpenAI, Google i Microsoft, a més d’editors de codi i plataformes d’automatització.

### Quina diferència hi ha entre MCP i una API?

Una API és la porta d’entrada a un programa concret i cadascuna funciona a la seva manera. MCP és una capa comuna a sobre: descriu les eines de manera que qualsevol model compatible sàpiga què fan i com cridar-les sense integració a mida.

### És segur connectar un servidor MCP a les dades de la meva empresa?

Depèn de com es configuri. Convé fer servir servidors de fonts fiables, donar permisos mínims (només lectura quan n’hi hagi prou), demanar confirmació abans d’accions sensibles i registrar què fa l’agent amb cada eina.
